
Charles L. Dodgson (Lewis Carroll) entra en un compartiment de tren. Es troba amb una nena i el seu pare. La nena mira per la finestra.
CHARLES: Bon dia.
El pare saluda amb el cap. Charles s’asseu davant la nena.
LUCY: Hola.
Se sent el xiulet del tren que anuncia la sortida i el tren arranca. Charles juga distret amb el seu mocador.
LUCY: Mira, papa, què maco. A Charles. És un aneguet?
Charles mira incrèdul el mocador i descobreix que la nena té raó.
CHARLES, sorprès: Sí.
LUCY: Com es diu?
CHARLES, improvisant: Es diu… Alfred. Pausa. No li agrada gens viatjar en tren, s’avorreix moltíssim i es posa de molt mal humor.
LUCY: Hola, Alfred.
CHARLES, amb veu d’ànec: Hola. Falta molt per arribar?
LUCY: No ho sé. Però no et posis nerviós.
CHARLES, íd.: No estic nerviós. Es respon a si mateix amb veu normal. Si que ho estàs. Torna a fer la veu d’ànec. Estic ansiós.
LUCY: Per què?
CHARLES, íd.: Tinc ganes d’arribar. Vaig a una convenció musical d’ànecs.
LUCY: Els ànecs canten?
CHARLES, íd.: Esclar que sí. Fa un crit horrorós. ¡CUUUAAAC!.
La nena riu.
CHARLES, amb la seva veu real, a Lucy: Que no et vegi rient-te d’ell.
La nena es tapa la boca.
CHARLES, amb veu d’ànec: Per què et tapes la boca? T’estaves rient de mi?
La nena fa que no amb el cap, trapella.
CHARLES, íd.: Senyor Dodgson, em sembla que aquesta preciosa nena es reia del meu instint musical, i això és intolerable tenint en compte que la persona –o animal– objecte d’aquesta burla es, com en aquest cas, un ànec de la meva categoria amb un talent especial per a la música. Una nena que gairebé no deu tenir gens d’educació, perquè ni tan sols s’ha presentat. Com et dius, nena?
LUCY: Lucy.
Extret de El teu amic que t’estima, Lewis Carroll, de Marcel Vilarós i David Vert.
Autor: Marcel Vilarós
Aquesta entrada s'ha publicat el Dimarts, abril 7th, 2015 a les 00:53
Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada mitjançant RSS 2.0 feed.
Tags: Alícia al país de les meravelles, Cites, David Vert, Lewis Carroll, Marcel Vilarós, teatre
Publicat a: Lewis Carroll, Pàgines en Blanc i Negre, Teatre