Charles Dodgson (Lewis Carroll) entra en una casa solitària i silenciosa.

CHARLES: Senyor McGregor! Senyora McGregor!

            Ningú respon. Charles fa mitja volta i comença a anar-se’n. Just llavors apareix una noia, Madeleine, en camisó de dormir.

MADELEINE: Hola? Puc ajudar-lo en alguna cosa? Charles es gira cap a ella. Senyor Dodgson, quina sorpresa! No es quedi aquí parat! Segui, si us plau. Charles ho fa. Doni’m deu minuts per acabar de vestir-me. Vol una galeta? Li prepararé un té, mentrestant…

Surt.

MADELEINE, des de fora: No sabia que estava per aquí. Quan ha arribat?

CHARLES: No he pogut venir fins aquest matí.

MADELEINE, íd.: Ui, nosaltres portem més de dues setmanes aquí! Ja ens pensàvem que aquest estiu no vindria… Torna a entrar, ara una mica més arreglada. Tingui, agafi’n una.  Li ofereix una safata plena de galetes. Li agraden? Les he fetes jo…

CHARLES: De veritat?

MADELEINE: Sí. He après a fer moltes coses, aquest any. A cuinar, a cosir… ara puc fer moltes coses que abans no sabia. Mengi, mengi… oi que són bones?

            Charles fa que sí amb el cap tímidament. Madeleine surt i ell deixa la galeta a sobre la taula. Pausa.

CHARLES: I els teus pares?

MADELEINE, des de fora: No hi són. Se n’han anat d’excursió al llac.

CHARLES: I t’han deixat aquí sola?

MADELEINE, des de fora: Esclar! Jo no hi volia anar. Em feia mandra llevar-me tan aviat. El llac és un rotllo. Entra amb un vestit gens infantil. I així avui puc quedar amb la Mary Anne i l’Evelyne.

CHARLES: Qui son?

MADELEINE: Unes noies que vaig conèixer fa uns dies. Ens hem fet molt amigues. Ens passem tot el dia juntes.

CHARLES: Ah, sí? I a què jugueu?

            Madeleine riu.

MADELEINE: No juguem, senyor Dodgson.

CHARLES: Ah, no? I què feu?

MADELEINE: Anem al parc.

CHARLES: I què feu, allà?

MADELEINE: Parlar.

CHARLES: De què?

MADELEINE: Ai, no ho sé! De coses.

CHARLES: ¿De quines coses?

MADELEINE: De coses. De coses de noies. Pausa. De vestits. Pausa. De petons.

            Pausa llarga.

CHARLES, decebut: Has crescut molt.

Extret de El teu amic, Lewis Carroll, de Marcel Vilarós i David Vert.