Avui dia som conscients que, al nostre planeta, vivim en moments diferents. Com sabem, ara mateix París i Tòkio viuen simultàniament en horaris diferents.

L’origen d’aquesta des-sincronització sincronitzada fou de Sanford Fleming l’any 1879, que va proposar la disposició en 24 fusos horaris diferents però sincronitzats enstre ells, cadascun amb 15 graus de longitud planetària.

L’any 1884, la Conferència internacional del Meridià, va proposar com a referència el Real Observatori de Greenwich a Londres.

Força temps després, el primer de gener de 1972 s’adopta el Temps Universal Coordinat (UTC), basat en rellotges atòmics de màxima precisió, i amb el temps s’ha acabat deixant enrere el concepte de fus horari en favor de zones horàries, adaptades seguint fronteres físiques i polítiques.