Avui, dia de la dona, aprofitem per a compartir amb vosaltres un fragment del nostre proper espectacle, El teló de pedra, ambientada a finals del segle XIX:
|
| 8 de març – Dia de la dona |
EVA:
La dona sempre és presonera,
presonera de les seves pròpies emocions.
Nosaltres sempre ens hem hagut de fer enrere,
perquè en el fons,
les dones som dèbils i mesquines.
Però quan et creus que finalment domines
la teva pròpia debilitat,
te n’adones que no és pas veritat,
i que mai no ho serà:
les dones sempre hem hagut de callar i aguantar,
callar i aguantar, callar i aguantar…
I mai no prendrem cap decisió?
Potser sí… O potser no, potser és millor
fer el que tothom espera
Sí, perquè és molt més senzill
fer que es dediqui al seu marit i al seu fill,
i deixar que la vida passi al seu voltant
fins que el seu passat s’acabi esborrant.
Perquè això mai no canviarà,
això és el que som, i ningún ho podrá evitar…
Fins a la fi dels temps l’home sempre serà fort,
i la dona estarà sempre a la seva sort.
¿Creieu que té raó, la nostra protagonista? ¿Què pensaria, si veiés la nostra societat d’avui dia?
Extret de El teló de pedra, de Marcel Vilarós.
Autor: Marcel Vilarós
Aquesta entrada s'ha publicat el Dijous, març 8th, 2012 a les 13:49
Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada mitjançant RSS 2.0 feed.
Tags: Dia de la dona, Feminisme, Masclisme, teatre
Publicat a: Pàgines en Blanc i Negre, Teatre
Fa 10 anys, 3 mesos
0