Menu
Sobre Adam i sobre Eva (II)

Sobre Adam i sobre Eva (II)

En l’anterior entrada vam comentar com el Gènesi va influenciar el nostre muntatge teatral sobre pintura paleolítica, ja que el descobriment d’Altamira i la nova visió que va aportar l’arqueologia i la biologia al segle XIX van causar un daltabaix científic, teològic i social sense precedents.

Vam reflexionar també sobre la literalitat de la Bíblia, i del seu caràcter polifònic en reunir textos i tradicions de diferents llocs i èpoques. Podia ser que en una pàgina se’ns indiqui que Déu va crear Adam i Eva alhora, mentre que al capítol següent afirmi que Eva va aparèixer a posteriori? Tot és possible, en un text tan complex i subjecte a tantes traduccions indirectes.

Perquè al cap i a la fi, Adam i eva són això: un símbol. Un símbol que cada cultura i cada instant ha plasmat a la seva manera. I això és el que vam voler transmetre en la nostra proposta teatral, El teló de pedra, mostrant com tot de sobte la nostra protagonista descobreix una versió de la història d’Adam i Eva totalment diferent a la que li prediquen a l’església.

02 - Descobriment_pintures

“I si el món no fos com a tu t’han explicat? I si rere aquesta
falsa veritat s’hi amagués una altra realitat?”

© – Plataforma Blanc i Negre
És així com el professor introdueix la seva alumna en el fascinant món d’El paradís perdut, de John Milton, i ella aviat descobreix com dins la societat protestant s’ha pogut generar una visió força diferent del pecat original. El que més ens sorpren, encara avui, d’aquest fantàstic poema de Milton és precisament la seva trencadora manera de narrar aquest moment.


En el cant novè d’El Paradís perdut, Milton ens mostra a Satan posseint el cos de la serp, i com es llança cap a Eva amb la finalitat de corrompre-la afirmant que és la poma, qui li a atorgat facultats extraordinàries, i fent-la caure en l’error fatal.

Fins aquí no hi ha res que trasbalsi la visió que tenim al Gènesi. Però és precisament en aquest instant en que la genialitat de Milton fa un salt mortal i ens presenta el moment de la caiguda d’Adam des d’un punt de vista radicalment diferent. A El paradís perdut Adam no és enganyat, sinó que veu la caiguda d’Eva de manera molt conscient, i és de manera totalment voluntària, que decideix tastar el fruit prohibit.

Pasted Graphic
Però per què Adam decideix tastar voluntàriament el fruit prohibit?
Per amor? Per por a la soledat? Per acompanyar Eva ja que és la seva altra meitat?
Fotografia: Leeds University Library


Són uns moments de gran dubte explicats d’una manera molt humana, explicant-nos el patiment i la difícil decisió que pren Adam. Evidentment, estem parlant d’un Gènesi molt diferent al que estem acostumats, si Adam no va ser enganyat i va decidir condemnar-se conscientment. En primer lloc perquè la suposada maldat d’Eva ja no és tal, ja que l’home prèn un camí per voluntat pròpia, i en segon lloc perquè en aquests instants de dubte dóna a l’ésser humà un lliure arbitri que no trobem a la Bíblia.

Evidentment les interpretacions d’aquest moment i d’aquesta difícil decisió són infinites, però ens dónen una idea de les noves visions que pot donar una mateixa mitologia segons qui l’expliqui.

Però és només així, amb una visió realment polièdrica, quan realment podem arribar a l’autèntica veritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *