Menu
Plataforma recomana… “L’home elefant”, de David Lynch

Plataforma recomana… “L’home elefant”, de David Lynch

La segona pel·lícula de David Lynch fou una obra mestra, igual que la seva opera prima i la gran majoria de films que va rodar posteriorment al llarg de la seva carrera.

En aquesta ocasió, el projecte agafava un to clarament historicista i se centrava en la curta vida de J. Merrick, més conegut com a “L’home elefant” a causa de la gran deformitat que patia. Curiosament, aquest fet excepcional va acabar dotant-lo de gran popularitat entre l’alta societat britànica del moment, rebent visites de personalitats com la princesa Alexandra de Gales.

Fotograma de ‘The Elephant Man’, de David Lynch

Merrick, que provenia de ser un fenòmen de fira, molt ràpidament va converitr-se en un fenòmen de masses, i va ser la figura central de molts actes de beneficència en favor seu, tot i que mai no va aconseguir deixar de viure “en una presó de vidre” dins l’hospital de Londres, on va aconseguir tenir una relativa felicitat els darrers anys de la seva vida.

La pel·lícula, estrenada als Estats Units l’any 1980, és enormement recomanable tant pel seu valor històric com artístic, atès que l’artesania habitual de Lynch s’entremescla amb un gran respecte a la història que l’originava.

En l’aspecte històric, cal remarcar l’esforç en reproduir l’extravagant aparença física del protagonista, amb models de làtex extrets de fragments conservats del propi cos de Merrick, així com reconstruccions força fidels de la seva manera de vestir, com per exemple la seva cèlebre caputxa i gorra:

1447237914_thumb.jpeg

Caputxa i gorra utilitzades per Merrick en les seves visites públiques

Val a dir, però, que es tracta d’una versió molt ajustada al testimoni escrit de Frederick Treves, el terapeuta de Merrick, i per tant molt centrada en un únic punt de vista no sempre suficientment contrastat. Paradoxalment, el doctor Treves en el moment d’escriure el seu llibre The Elephant Man and Other Reminiscences va consignar erròniament el mateix nom de pila del protagonista, que en realitat era Joseph i no pas John, tal i com s’hi refereix habitualment ell mateix a les memòries, i per tant és un error que també apareix al llarg de tota la pel·lícula.

Malgrat tot, és injust que els arbres no ens deixin veure el bosc i, tret d’aquest petit conflicte nominal, ens trobem amb un projecte molt honest i amb clara vocació divulgativa sobre la història de Joseph Merrick.

En la part artística, és notable com Lynch eleva la particularitat de Joseph Merrick a categoria, universalitzant el seu cas per a retratar la dualitat entre la nostra aparença i el nostre interior, la dependència dels mitjans de comunicació i fins i tot la hipocresia de la societat victoriana del moment, molt extrapolable a la nostra actualitat del segle XXI.

Replica en cartró de la catedral de Mainz, construïda per Merrick durant la seva estada a l’hospital de Londres.

A més, la pel·lícula és capaç de relatar amb un gran respecte els moments finals del personatge, que decideix morir voluntàriament tot adoptant una posició horitzontal per a dormir, fet que sabia que li provocaria una asfíxia letal. Aquí, Lynch inunda l’escena d’una gran bellesa i poesia tant visual com musical, i aporta al film un final esplèndid que és difícil d’oblidar.

Així, fins i tot el l’última escena, la pel·lícula està amarada de la tendra sensibilitat de Joseph Merrick qui, malgrat el seu malnom de Home Elefant, sabem que sempre es comportava amb una extrema cordialitat i afabilitat, probablement arran d’haver comprovat la duresa de la gent en moltes ocasions.

Sovint, ell mateix acostumava a finalitzar les seves cartes amb el següent text, adaptant-lo d’un poema de Isaac Watts:

‘Tis true my form is something odd,
But blaming me is blaming God;
Could I create myself anew
I would not fail in pleasing you.

If I could reach from pole to pole
Or grasp the ocean with a span,
I would be measured by the soul;
The mind’s the standard of the man

– Joseph Merrick

Eviodentment, es tracta d’una obra que convé visionar en versió original, amb unes fantàstiques interpretacions de John Hurt i Anthony Hopkins, tot i que curiosament al nostre país, la pel·lícula destaca per haver estat la primera estrena cinematogràfica doblada en català després de l’ombra del franquisme i la transició amb la voluntat de normalitzar la nostra llengua al cinema, un fet que malauradament no va tenir gaire continuitat amb el pas dels anys. En aquesta ocasió, la veu del doctor Treves fou prestada per Pep Torrents, mentre que la de Merrick la va oferir Albert Trifol: dos grans actors catalans que malauradament avui dia ja no estan entre nosaltres.

2 Responses

  1. […] algunes setmanes, arran del nostre article sobre la pel·lícula de David Lynch L’home elefant, rebíem el correu electrònic d’una […]

  2. […] es descriu cruelment el món dels “fenòmens” de fira. També presenta similituds amb “L’home elefant”, de David Lynch. No obstant això, el protagonista d’aquest curt no és Joseph Merrick (“l’home […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *