Menu
Plataforma recomana: 'Don Carlo Tragedi'

Plataforma recomana: ‘Don Carlo Tragedi’

De vegades acabem aprenent lliçons valuosíssimes que provenen dels lloc més inesperats. I precisament això ens ha passat recentment, en acostar-nos a la Sala Muntaner per a veure l’espectacle de clown titulat ‘Don CARLO TrageDI (Te lo adVERDÍ, Giuseppe)’.

Malgrat l’aparent màscara de comicitat de l’obra, i l’extravagància d’un títol tan extremadament llarg, en ella hi hem descobert una autèntica lliçó de divulgació històrica i musical amagada enmig d’un espectacle de clown enormement divertit.

carlos-jordi 1
Aquest espectacle de clown és molt més seriós del que pot semblar a primera vista.
© – Carlo-Mô i Mr. Di. Fotografia: Manel Sala “Ulls”.

El fil conductor d’aquesta història és, evidentment, Giuseppe Verdi i la seva òpera Don Carlo. Segons se’ns explica a l’obra, un avantpassat de Carlo-Mô va debutar en l’estrena d’aquesta òpera l’any 1867, a París. A causa de les seves disparatades extravagàncies, veurem que aquest tenor va ser acomiadat pel mateix Giuseppe Verdi de manera fulminant. Ressentit, l’avantpassat de Carlo-Mô va jurar venjança i va prometre a Verdi que els seus fills, i els fills dels seus fills, i els fills dels fills dels seus fills acabarien apareixent d’una manera o una altra en cada una de les estrenes de Don Carlo que hi hagués en el futur.

carlos-jordi 2
L’avantpassat de Carlo-Mô, a banda de ser un tenor de dubtoses qualitats líriques,
sembla que ni tan sols sabia posar-se bé el vestuari de l’òpera.
© – Carlo-Mô i Mr. Di. Fotografia: Manel Sala “Ulls”.

I és a partir d’aquesta divertida premissa, on la dramatúrgia d’aquest espectacle es comença a vertebrar de manera divulgativa. De manera sequencial, Carlo-Mô i Mr. Di aniran relatant l’argument d’aquesta òpera històrica alhora que ens van mostrant com tots els avantpassats de Carlo-Mô han anat aixafant les estrenes de l’òpera de Verdi de manera continuada. Així, poc a poc, aniran guiant l’espectador en l’argument de Don Carlo alhora que van comentant i explicant el seu contingut històric sobre Felip II i el seu fill Carlos d’Àustria i Portugal.

El més paradoxal, però, és que el públic aprendrà més història amb aquest espectacle de Clown que no pas amb la òpera de Verdi, ja que contínuament se’ns assenyalen tots els anacronismes i errors històrics que conté. Destaca, per exemple, la revelació que la heroica mort del protagonista del Don Carlos de Verdi amaga en la vida real un llarg i cruel empresonament per part del seu pare, que podria fins i tot ser el responsable de la seva mort.

A més, tot resseguint l’arbre genealògic de Carlo-Mô, els espectadors podem ser partíceps del pas del temps, reflexant els canvis de cada generació i els canvis que ha representat pel que fa a vestuari i maneres de pensar i d’actuar. Resulta notable un moment en què un avantpassat del segle XIX pregunta al públic en quin any estan, i perquè estan tan prims i van vestits de manera tan paupèrrima. Són petits detalls que ens fan adonar-nos de com hem canviat les nostres maneres de fer, al llarg dels anys, i en tot moment presentat de manera enormement còmica.

carlos-jordi 3
En veure al públic i la manera de vestir dels inicis del segle XXI, aquest avantpassat de Carlo-Mô
es preoccupa per l’estat de la nostra economia i el nostre estat de salut.
© – Carlo-Mô i Mr Di. Fotografia: Manel Sala “Ulls”.

És molt lloable l’esforç divulgatiu d’aquests dos clowns, Carlo-Mô i Mr. Di, en què sense deixar que l’espectador perdi el somrís ni un instant, aconsegueix que en un sol vespre guanyi una important perspectiva sobre la història d’espanya i, a més, sobre una de les òperes més complexes de Giuseppe Verdi. Una proposta realment brillant i molt recomanable per a tots els públics que tinguin ganes de riure i d’aprendre una mica més sobre història i sobre música.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *