Menu
Mishima, o el plaer de morir

Mishima, o el plaer de morir

Sempre ens trobem amb sorpreses, quan ens endinsem enmig de les piles d’exemplars que hi ha a les llibreries de vell. Una troballa que vaig tenir la sort de descobrir recentment fou un petit llibre, amb el mateix títol que encapçala aquest article, publicat l’any 1978 i escrit per Juan Antonio Vallejo-Nágera.

La historia de l’autor mereixeria en si mateixa un capítol apart. Forma part d’una distingida dinastia de psiquiatres espanyola. Durant el principi del franquisme, el seu pare va aconseguir una notable in-fama per catalogar el comunisme com a malaltia mental. Vallejo-Nágera guanyaria el premi Planeta l’any 1985 per Yo, el rey, un llibre que narra el viatge de Josep I Bonaparte des de Fointainebleau fins a Madrid, i en el que es desgranen fets històrics amb alguns apunts de la ment del monarca.

En l’exemplar que vaig trobar sobre Mishima, Vallejo-Nágera es posa la bata de psiquiatre i analitza la vida, i sobretot la mort, de l’escriptor japonès més famós del segle XX.

Mishima és un personatge extraordinàriament complex. Autor multifacètic i estajanovista, la seva vida combinava un extraordinari activisme d’ultradreta amb la seva condició d’homosexual. No seria descabellat comparar-lo amb el nostre Dalí, admirador de Franco i Hitler alhora que era usuari de barretina, i també amb una polifacètica carrera sexual.

Mishima fou un nostàlgic del militarisme japonès que va portar al país primer a Pearl Harbour i finalment a Hiroshima. Vallejo-Nágera incideix en la seva frustració per haver estat descartat com a kami-kaze a causa de la seva delicada salut. Mishima dedicà la resta de la seva vida a enfortir el seu cos practicant les arts marcials, arribant a excel·lir en l’esgrima japonesa, com veurem a continuació.

Va crear la Tatenokai, o Societat de l’Escut, un grup d’ultranacionalistes que organitzaven actes en els que lluïen brillants uniformes vuitcentistes, i fins i tot entrenaven les seves habilitats militars conjuntament amb el mateix exèrcit japonès. O millor dit, amb les Forces d’Autodefensa d’aquest país, un matís clau per a entendre la mort de Mishima.

La ‘Tatenokai’ creada per Mishima.

Mishima estava convençut que la constitució japonesa redactada pels Estats Units després de la guerra, que contenia una clàusula que impedia al Japó de disposar de forces armades convencionals, era la clau de volta de tota la suposada degeneració moral del país. I per aquest motiu, va decidir despertar al poble japonès oferint la seva pròpia vida.

El 25 de novembre de 1970, Mishima va visitar un alt general en su comandància, acompanyat d’un pocs camarades de la tatenokai. Les bones relacions de l’escriptor amb els militars japonesos no permetien sospitar res del que succeiria a continuació.

Mishima i els seus seguidors van lligar al general a una cadira. Al principi, aquella situació tan absurda va fer pensar al general que era partícip d’una demostració de les capacitats bèl·liques de la societat de l’escut. Però quan Mishima va desembeinar l’espasa i va començar a atacar als oficials XXXXX que intentaven alliberar el general, va canviar d’opinió. Durant hores hi va haver una situació molt tensa, durant la qual l’excel·lència de Mishima en esgrima li va permetre ferir a tota la oficialitat del quarter que s’acostà al despatx, però sense arribar a matar ningú.

Finalment, Mishima va sortir al balcó, on una multitud de soldats l’escridassaren mentre intentava llegir un manifest en favor d’un cop d’estat per a derrocar al règim japonès de postguerra. Frustrat, va abandonar el balcó i va passar a la fase final del seu pla: cometre un seppuku obrint-se ell mateix el ventre i essent decapitat per un dels seus seguidors.

Yukio Mishima executant el seu polèmic discurs abans de morir.

Malauradament, sembla ser que l’elecció del kaishaku que havia d’executar la decapitació no fou gaire encertada i el soldat va realitzar una autèntica carnisseria al provar d’executar l’acció. Glòria, farsa i mort en un mateix plat. S’especula que Mishima va escollir a Masakatsu Morita com a Kaishaku no per les seves habilitats amb l’espasa, sinó per ser el seu amant.

Cal aclarir que, en l’antic món dels samurais, l’homosexualitat era relativament freqüent, tal i com podem veure en la pel·lícula Gohatto (Tabú), en la que podem gaudir de Takeshi Kitano en la seva faceta d’actor. El 16 de juliol d’aquest any, la càmera japonesa va aprovar la possiblitat que les Forces d’Autodefensa puguin actuar fora del país. A dia d’avui, el paper de les forces armades del país del sol naixent segueix essent controvertit entre la societat japonesa, així com el seu paper tant d’agressor com de víctima durant la segona guerra mundial.

La mort de Mishima, 45 anys després, segueix per tant un tema de plena actualitat.