Menu
Martin Guerre, el cas de suplantació més sorprenent

Martin Guerre, el cas de suplantació més sorprenent

L’any 1548, Martin Guerre vivia una vida normal al sud de frança, dedicat totalment a l’agricultura com tants i tants amics i veïns de la vila d’Artigat, on ell residia.

La vida li va canviar radicalment l’any 1548, en què va desaparèixer de la ciutat arran d’una greu acusació de robatori de gra, suposadament comès contra el seu propi pare. La seva dona, segons la llei catòlica, no tenia dret a tornar-se a casar ja que es tractava d’un cas d’absència del marit, i no pas d’una mort.

Vuit anys després, l’estiu de 1556, va tornar a la vila un home assegurant ser el propi Martin Guerre. La similitud amb el desaparegut era tan extraordinària que va convèncer la majoria de veïns, diversos familiars de sang de Guerre i fins i tot a la seva pròpia dona. Només un tiet seu, de nom Pierre, va dubtar de la seva identitat.

L’home coneixia molt bé les circumstàncies vitals i familiars de Martin Guerre, i compartia molts dels seus trets físics, fins i tot un defecte de dentadura. Malgrat això, la insistència de Pierre va començar a fer dubtar els vilatans de l’autèntica identitat de l’home, assegurant que es tractava d’Arnaud du Tilh, forçant un judici contra ell.

Gerard Depardieu interpretant a Arnaud du Tilh en una adaptació cinematogràfica de 1982.

 

Durant el procés la dona de Guerre, Bertrande, assegurava haver estar convençuda fins aquell moment que el nouvingut era el seu marit; però en aquell moment començava a tenir dubtes. Molts veïns d’Artigat també asseguraven reconèixer en aquell home la identitat de du Tilh i no pas de Guerre, motiu pel qual l’home fou condemnat a la forca.

El més sorprenent fou que, durant l’apelació del judici, un home va aparèixer del no-res. Era coix, amb una cama de fusta, i assegurava que ell i només ell era l’autèntic Martin Guerre. Sorprenentment, tenia pitjor memòria sobre el seu passat que el suposat impostor, però la família va ratificar unànimement la identitat del nouvingut.

Finalment, l’home que sospitaven que era du Tilh va confessar la seva vertadera identitat, assegurant que havia estudiat la vida de Martin Guerre i que dos conspiradors propers a ell l’havien ajudat. Va demanar perdó per l’engany als familiars propers, especialment a Bertrand, i va ser penjat pocs dies després.

L’absència de Martin Guerre va ser explicada per ell mateix, afirmant haver marxat a Espanya i haver servit al seu exèrcit, perdent la cama a la Batalla de sant Quintí, l’any 1557. Va retreure feroçment a la seva dona no haver estat capaç d’adonar-se de la suplantació.

Portada de la crònica que en féu el jutge Jean de Couras, redactat en el moment del judici i publicat l’any 1565.

El cas fou molt cèlebre immediatament en tota frança, però la seva complexitat mai no ha estat aclarida del tot. Hi ha historiadors que descriuen a Bertrande d’haver format part de la conspiració mentre que molts d’altres asseguren que ella també fou hàbilment enganyada per du Tilh ja que el fet d’haver-lo acusat la posava a ella en un alt perill, confessant així un acte d’adulteri del que podria ser castigada.

Probablement el cas no arribarà mai a ser aclarit del tot, i se n’han fet nombres adaptacions literàries, cinematogràfiques i teatrals.