Menu
La primera llista de meravelles del món

La primera llista de meravelles del món

D’on ens ve, la fascinació per a fer llistes o rànkings? De ben lluny, per suposat. Ja l’historiador grec Heròdot, al segle V a.C., va fer una llista de les set construccions meravelloses de la humanitat. I no va ser pas l’únic, aquesta proposta fou seguida  al llarg de la història per nombroses persones, destacant inicialment Filó de Bizanci o Antípater de Sidó, qui mencionà les “meravelles” en el següent poema:

He contemplat
la muralla de la magnífica Babilònia on poden córrer els carros
el Zeus de les vores de l’Alphée
els Jardins suspesos
el colós d’Hèlios
l’enorme treball de les altes piràmides
l’opulenta tomba de Mausol;
però quan vaig veure la casa d’Àrtemis que es llança fins als núvols, tota la resta va quedar eclipsada, i vaig dir: “Tret del sublim Olimp, l’ull d’Hèlios mai va veure una cosa semblant!”

L’intent d’enumerar totes les grans construccions de la humanitat fins al moment és forçosament més antiga, però aquest text d’Antípater, redactada al voltat de l’any 140 a.C., és la font més antiga que conservem amb una enumeració pràcticament definitiva, i que ja ens recorda a la nostra llista actual de “set meravelles del món antic”. Malauradament, no s’han pogut contrastar històricament totes les construccions de la llista d’Antípater, però això ho comentarem al detall en properes ocasions.

Aquest cas destaca pel fet que no hi apareix el cèlebre far d’Alexandria, però sobretot per la inclusió de les muralles de Babilònia en lloc dels seus jardins com en la majoria de llistes actuals. Curiosament, avui dia el que conservem són les muralles i no pas els seus jardins mítics.

Les muralles de Babilònia

Murs de Babilònia, restaurats i reconstruïts recentment

Les muralles a les que fa referència Antípater són de la mateixa ciutat que els jardins suspesos, Babilònia, creuaven el riu Eufrates sota les ordres de Nabucodonosor II vora l’any 2000 a.C., i amb diverses tipologies de muralla, tant exteriors com interiors, contenint un fossar amb aigua de riu i unes 350 torres de guaita. Tot un prodigi arquitectònic, sens dubte.

A partir de l’any 1978 de la nostra era, el dictador Saddam Hussein va iniciar la reconstrucció de la ciutat de Babilònia i els seus monuments, una acció que ha estat àmpliament discutida, tant pel fet de tractar-se més d’una reconstrucció lliure que no pas d’una restauració, i pels objectius polítics que amagava l’acció, buscant legitimar el seu govern a partir de la història antiga de la ciutat. Per exemple, l’amfiteatre grec i el palau d’Eufrates d’aquesta ciutat tenen més de reinvenció que d’arqueologia.