Menu
La Roma urbana de l'emperador Trajà

La Roma urbana de l’emperador Trajà

August presumia d’haver heretat una ciutat de maons i haver-la convertit en una “Roma de marbre”. Per aquest motiu, pràcticament tots els seus successors van seguir transformant la ciutat arquitectònicament, tan per a adaptar-se a les noves necessitats, com per a engrandir la seva imatge i deixar la seva petja en la històrica.

Marc Ulpi Trajà, nomenat emperador l’any 53 de la nostra era, va trobar-se amb una Roma arquitectura forta i consolidada, i per tant no va voler instal·lar-hi cap “revolució” en l’estil dels projectes construïts, tot i que sí va voler aportar motl a la seva ordenació i cohesió dins d’un projecte urbà més madur. Per tant, les seves aportacions són importants i més enllà del plànol tècnic i estètic, com veurem a continuació, i són de gran ajuda per als historiadors a l’hora d’entendre com es desenvolupava la vida quotidiana en la capital de l’imperi.

El fòrum de Trajà

La principal aportació ubanística de l’emperador sens dubte va ser el seu fòrum, similar al d’August i situat ben a prop d’ell. La plaça, amb dos trams d’escala i envoltada de columnes i tot tipus d’estàtues.

Restes del Fòrum de Trajà avui dia.
(Fotografia: B. Gable)

Es va construir per a celebrar la victòria a Dàcia, i el seu arquitecte és Apolodor de Damasc, qui va abordar la majoria d’obres de rellevància del període, la més rellevant és sens dubte aquesta ja que va haver d’alterar-se l’orografia natural del terreny, mostra del qual és la cèlebre columna trajana. Presenta una interessant barreja de tradició Hel·lènica amb l’estil romà del període.

El mercat

Ben enganxats al fòrum de Trajà, la proposta arquitectònica per a cobrir aquesta necessitat s’articula a partir de diverses terrasses articulades al voltant de la inclinació del turó del Quirinal, amb un projecte que s’articulava a partir d’un semicercle.

Vista actual del mercat.
(Fotografia: Alessio Nastro)

Probablement hi va haver unes 200 botigues articulades en dos o tres edificis, la qual cosa ens dóna una idea de la vida que encabia aquest recinte comercial, de gran bellesa estètica.

Els banys

Els banys (o termes) de Trajà eren d’enormes dimensions, amb un recinte obert de forma semicircular, davant del qual s’hi va instal·lar tot el conjunt de recintes propis d’aquest àmbit, com el frigidàrium, els gimnassos.

Plànol del recinte complet dels Banys de Trajà.

el conjunt incloïa una piscina (natatio), jardí i una basílica en l’àrea central que unificava el conjunt i ajudava a distribuir les diferents estances.

La columna trajana

Situada en un lloc ben prominent del conjunt arquitectònic del fòrum trajà, el més interessant d’aquesta columna en el plànol arquitectònic (dels aspectes artístics són més coneguts i en parlarem en una propera ocasió), és la seva altura. La part superior, a 40 metres d’alçada, coronada amb una estàtua primer d’una àguila i posteriorment del mateix emperador Trajà (actualment hi ha una figura de sant Pere), ens mostra quin era el nivell de terra que hi havia en el moment de començar la urbanització del territori, i per tant ens ajuda a veure com de gran fou l’excavació i alteració del terreny necessària per a abordar el conjunt arquitectònic del fòrum trajà.

La superfície completa de la columna inclou un seguit de relleus figuratius i una inscripció commemorativa de gran interès tant artístic com històric, del que es poden observar còpies “desmuntades” al Museo della civilità Romana.