Menu
La pedra Rossetta: El renaixement d’una llengua perduda (I)

La pedra Rossetta: El renaixement d’una llengua perduda (I)

Què cal per a ressuscitar una llengua morta? Quines són les eines mínimes perquè, mil·lenis després, algú pugui reconstruir la veu del nostre passat? Quin és la mínima expressió d’una llengua per a tornar a respirar de nou? Menys d’un metre quadrat.

Durant el segle XIX, es va demostrar que n’hi ha prou amb 115 x 72 cm per a treure tota una cultura enterrada de l’oblit. Durant mil·lenis, els obscurs jeroglífics de l’antic imperi egipci havien estat una llengua morta. Ningú no sabia què volien dir aquells símbols, ni tan sols si els dibuixos formaven un llenguatge verbal complet o tan sols un seguit d’icones visuals.

I així semblava que restaria per sempre; l’espledor de l’antic Egipte restaria en silenci per sempre més, amb tots els seus secrets enterrats sota el món modern. Però la història és capriciosa, i el descobriment d’una tauleta de granit ho va canviar tot.

La pedra Rosetta, anomenada així en nom de la ciutat on es va descobrir l’any 1799, tenia un valor inestimable ja que contenia el mateix text inscrit en tres escriptures diferents: grec, jeroglífic antic i demòtic (una evolució del jeroglífic).

Gràcies a aquesta traducció del segle tercer abans de crist, el món modern va poder anar estirant el fil, poc a poc, d’una cultura extinta i d’una llengua que es creia morta. I tot a partir de menys d’un metre quadrat de pedra.

I així, el nostre egocentrisme del món modern va descobrir que en cap cas es tractava d’una llengua i una cultura morta, sinó que tan sols havia estat dormint sota terra durant 2.000 anys, completament intacta… esperant el seu moment per a renéixer amb una nova vida, una vida magnificent i que sens dubte ho seguirà essent per sempre.

No era precisament això, el que pretenien els antics faraons?

2 Responses

  1. Avatar Cesar ha dit:

    Bon dia,

    Acabo de descobrir el vostre web fent una “pentinada” per la xarxa i me sembla força interessant. Enhorabona per a feina. Us envio un enllaç que vam fer sobre aquest tema al nostre web.

    http://www.historiesdeuropa.cat/2014/03/27/els-jeroglifics-egipcis-traduits-per-xamba/

    Salut i endavant!

    • Avatar Marcel Vilarós ha dit:

      Molt interessant, Cèsar!

      I sí, la teva aportació va molt en la línia de la història de Jean-François Champollion que tenim previst comentar en la segona part de l’entrada sobre jeroglífics.

      Ens anem seguint per la xarxa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *