Menu
Florence Nightingale: La vocació de salvar vides

Florence Nightingale: La vocació de salvar vides

Florence Nightingale és un exemple com una enorme vocació pot generar una nova professió o, com a mínim, redefinir-la per complet. Aconseguir exercir la seva professió somniada, la infermeria fou una vertadera lluita d’obstacles, atès que la seva família s’hi oposava fortament i constantment s’empescava noves estratègies per a tenir-la distreta del seu veritable objectiu: la infermeria, per a la qual afirmava haver experimentat una crida divina.

Finalment, Florence va formar-se tant a Anglaterra com a Alemanya, on va redefinir la seva metodologia, i va tornar a Londres preparada per a la seva proper gran repte: la guerra de Crimea. Allà, gràcies a les seves mesures higièniques, va aconseguir baixar la mortalitat dels hospitals del 42% fins al 2%, tot i que ella creia que la recuperació es devia a l’esgotament dels homes i a la mala nutrició.

La seva dedicació als malalts era tan gran que aviat es va guanyar el sobrenom de “la dama de la llàntia”, per la seva afició a comprovar l’estat dels pacients en plena nit.

Estàtua de Florence a Londres, mostrant la llàntia que la va fer cèlebre.

La seva contribució a la ciència mèdica li va valdre la Reial Creu Roja de la corona anglesa i, entre d’altres mèrits, actualment el jurament professional que han de realitzar tots els graduats en infermeria porta el seu nom.

Cal remarcar que el conegut “efecte Florence Nightingale”, consistent en què un metge o infermera s’enamori dels pacients no ét cap relació directa amb la seva vida, tot i que es basa en la seva imatge tendra i atenta cap als malalts.