Menu
El sord tartamut que fou rei dels jocs de paraules

El sord tartamut que fou rei dels jocs de paraules

Per als lectors d’Alícia al país de les meravelles i la seva seqüela, Rere el mirall, sovint és una sorpresa descobrir que el seu autor era tartamut i, per a més ironia, sord d’una orella. Aquest impediment vocal de Charles Lutwidge Dodgson (de pseudònim Lewis Carroll) era tan i tan notori, que al Christ Church College on treballava li posaren el malnom de “Do-Do-Dodgson”.

És més, Carroll va abraçar tant aquest malnom adptat que es va dedicar una aparició estelar d’ell mateix al país de les meravelles precisament sota la forma d’un Dodo:

"Do-do-Dodgson"

Aquesta és la forma amb què apareix Lewis Carroll (Charles Lutwidge “Do-Do-Dodgson”) al país de les meravelles.

És sorprenent que un dels autors més loquaços i aguts amb l’ús del llenguatge i els jocs de paraules fos severament tartamut. La seva sordera parcial es devia a fenomens externs absolutament naturals (unes fortes febres que havia patit en la infància), però sens dubte la tartamudesa és una qüestió inherent a la seva personalitat, d’arrel marcadament psicològica, i per tant està molt relacionada amb la seva literatura i no s’hauria de menystenir per a analitzar l’obra completa d’aquest autor.

Sembla que la possible causa del tartamudeig de Carroll estava relacionat amb la seva timidesa, la qual cosa podria haver provocat l’elecció d’una professió tan íntima i tranquil·la com és escriure, així com la major comoditat que tenia Lewis Carroll en companyia d’infants que no pas amb adults.

Això evidentment és poc més que una mera especulació, però  és interessant tenir-ho present en fer una lectura crítica de l’obra de Lewis Carroll (tant la seva producció dirigida a infants com la destinada a públic adult).

També és interessant veure la relació del País de les meravelles amb persones reals de la vida quotidiana de l’autor, com la pròpia alícia o ell mateix, però aquest és un tema que deixarem per a una altra ocasió.