Menu
El divorci d’Einstein: el preu de la llibertat

El divorci d’Einstein: el preu de la llibertat

Avui dia, els problemes legals amb més conflictivitat posterior són els relacionats amb les separacions matrimonials, i sovint tendim a pensar que aquest és un problema propi dels temps actuals.

Res més lluny de la realitat. En realitat, el conflicte entre la unió i separació de patrimoni és un dels problemes més antics des de la invenció del dret, i un dels casos més destacats per a adonar-nos d’això és el divorci d’Albert Einstein, un divorci en el que el conegut físic va jugar fort: tot apostant-se la quantia d’un premi Nobel de Física que encara no sabia si guanyaria.

Mileva Maric, un matrimoni fracassat

El Matrimoni d’Albert Einstein, celebrat el 6 de gener de 1903, ja havia començat amb turbulències, degut principalment al naixement de Lieserl, un nadó il·legítim que li va posar les coses molt difícils a Mileva i que, a més, suposadament va acabar morint poc després del casori.

De seguida, Mileva es va sentir desplaçada per la carrera del seu marit, i afirmava sentir-se molt sola malgrat els dos fills que van tenir aquells primers anys. Pel que veiem en la seva correspondència, sembla que el seu gairebé mai no va ser un matrimoni feliç.

I per Einstein tampoc. L’any 1912 ja tenia relacions amb la que posteriorment seria la seva segona esposa, Elsa Loewenthal, i Mileva ben aviat es va adonar que el seu matrimoni estava condemnat. L’any 1914, va agafar les maletes i es va endur els seus fills, allunyant-se per sempre d’Albert.

Un divorci molt arriscat

Mileva, però, va rebutjar frontalment la proposició de divorci d’Einstein, després de sofrir un col·lapse nerviós i ser hospitalitzada, i en aquells temps era impossible tramitar una separació sense el seu consentiment d’ambdós membres.

L’oferta d’Albert per convèncer-la d’acceptar la sol·licitud de divorci és força sorprenent. A més d’una pensió vitalícia de quasi la meitat del seu sou actual, Einstein també li oferia un acord en què s’estipulava que, si ell guanyava el premi nobel de física, tota la quantia aniria directament destinada a ella.

Mileva va acceptar l’acord, finalment. I les coses van anar tal i com Einstein havia predit. L’any 1921 se li concedia el premi Nobel de física per la seva aportació sobre l’efecte fotoelèctric d’alliberament d’electrons, i pocs mesos després Mileva rebia íntegrament l’import del premi: 121,572 corones suïsses (uns 350.000 euros actuals).

D’aquesta anècdota en podem tremer dues conclusions que revelen clarament la personalitat d’aquest científic tan eminent: en primer lloc, la seguretat d’Einstein en si mateix, convençut de guanyar un premi que encara no se li havia concedit; en segon lloc, la seva audàcia, en oferir un premi elevadíssim com a contraprestació legal i, finalment, la seva honestedat en mantenir la seva paraula al llarg dels anys.

Podem comprovar, doncs, queuna separació matrimonial no és, actualment, més difícil que en el passat, i que ni tan sols les ments més eminents són capaces d’evitar les traves legals que comporten.