Menu
El dilema d'Altamira

El dilema d’Altamira

Resulta curiós recordar com es va succeir el descobriment de la pintura rupestre paleolítica. En primer lloc, per les dificultats que va haver d’assolir aquesta descoberta fins a la seva acceptació científica i, molt particularment, per tractar-se d’una revolució mundial de gran importància que va partir inequívocament des de la península ibèrica.

D’ençà del reconeixement de les particularitats de les pintures d’Altamira, la nostra comprensió de l’ésser humà va ser renovada totalment, i aquest és un mèrit que hem de reconèixer principalment a un personatge realment curiós: l’asturià Marcelino Sanz de Sautuola.

Sanz_de_Sautuola
Marcelino Sanz de Sautuola, el primer investigador
de la pintura rupestre paleolítica.
© – Museo de Altamira

El reconeixement de la seva gran troballa, però, no va ser gens fàcil.

Sautuola, llicenciat en dret, era un gran entusiasta de la història regional i natural i, arran d’això, va rebre notícies que un llaurador de la zona havia descobert una escletxa que podia obrir pas cap a una antiga cova segellada. Anys després, després d’haver visitat el departament d’antropologia de l’exposició universal de parís (1878), amb alguns objectes de procedència prehistòrica, va decidir revisitar les coves de nou.

Aquella segona visita la va realitzar acompanyat de la seva petita filla María, que curiosament va ser la primera en descobrir els majestuosos bisonts policroms, avui tan famosos, tot dient: “Mira, papá, bueyes!”.

altamira_maria_sautuola1 bueyes_altamira-1
María Sanz de Sautuola va ser la primera en descobrir les pintures d’Altamira
© – Museo de Altamira

El descobriment, però, no va rebre l’acollida revolucionària que Sanz de Sautuola esperava. En aquella època, el nou corrent naturalista de l’evolució iniciat per Darwin, i secundat per nombrosos geòlegs i paleontòlegs, encara no s’havia obert camí en la seva totalitat. Així, l’autenticitat de les pintures d’Altamira va ser posat en dubte pels erudits de l’època, i en Sanz de Sautuola va ser ràpidament etiquetat de farsant i fins i tot d’estafador, acusat d’haver pintat ell mateix les pintures d’Altamira.

Tot i l’esforç que va esmerçar en que la comunitat científica reconegués el seu descobriment, per mitjà de diverses publicacions, els seus intents van resultar inútils. Malgrat aquest rebuig mundial ell, tossudament, va decidir realitzar una excel·lent feina d’estudi i catalogació de les pintures amb una gran tenacitat. Això ens dóna una ràpida idea de la confiança que tenia en la importància del seu descobriment, i encara avui sorprèn veure un suposat “aficionat” a la història natural que fos capaç de realitzar un treball tan precís i inspirador.

Sanz de Sautuola destaca pel fet que, tot i ser el primer testimoni de les pintures del paleolític, els seus escrits ja fan referència a un dels trets als quals darrerament s’ha donat més importància: l’aprofitament de la forma de la pedra a l’hora de construir les figures. A més, va ser prou perspicaç per adonar-se de tècniques comuns amb els objectes prehistòrics que havia vist a França, la qual cosa devia despertar enormement la seva curiositat natural.

portada apuntes
“No será venturado admitir que si en aquella época se hacían reproducciones tan perfectas, grabándolas sobre cuerpos duros, no hay motivo fundado para negar en absoluto que las pinturas de que se trata tengan también una procedencia tan antigua.” (Marcelino Sanz de Sautuola)

Aquesta descoberta, exposada en el seu famós text Breves apuntes…,malauradament no li va ésser reconeguda en vida ja que la comunitat científica el va condemnar a l’ostracisme i al ridícul. No va ser fins anys després, en començar a descobrir-se coves similars a la d’Altamira per tota Europa, quan la visió de Sanz de Sautuola va fer-se evident fins i tots per als seus detractors més perseverants.

Com bé sabem, sovint els grans descobriments de la humanitat triguen temps a ser assimilats correctament. La nostra intenció amb aquest text és retre homenatge a aquest asturià tan particular que, plenament conscient que aquella descoberta canviaria per sempre la nostra concepció de l’ésser humà, mai no va rebre el reconeixement que mereixia.

És gràcies a esperits tenaços com el de Sanz de Sautuola, capaços de superar qualsevol dificultat i hostilitat, que poc a poc estem començant a ser capaços d’entendre qui som i d’on venim.

I aquest és un tresor que no es pot pagar amb diners, sinó amb el nostre més sincer agraïment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *