Menu
Donar vida: El nostre pas per la Marató de TV3

Donar vida: El nostre pas per la Marató de TV3

Diu Jorge Drexler en una de les seves cançons que “Cada uno da lo que recibe y luego recibe lo que da“ i segueix amb un: “Nada es más simple, no hay otra norma: nada se pierde, todo se transforma”. L’optimisme de la lletra sempre m’ha resultat captivador, tot i que cal tenir present que el segon argument no sempre es compleix. Algunes vegades per excés – aquells que donen molt i molt més del que reben del seu entorn – i d’altres, malauradament la majoria, per defecte. Aquells que reben i reben i mai es qüestionen que el canal funciona en dues direccions.

Marato_tv3_20_anys_tv3_0

Logotip del XXè aniversari de ‘La marató de TV3’
© – Televisió de Catalunya
 
Són coses com aquestes les que fan que iniciatives com La Marató de TV3 mai deixin de sorprendre’m. Acostumats a fer del nostre egoisme una postura vital, anima veure com la gent pot deixar de banda les seves circumstàncies i unir-se en una causa comuna. Darrera de la gala, de la catarsi col·lectiva que suposa l’espectacle televisiu de llums i de colors, hi ha la feina de molta gent anònima. Gent que dedica el seu temps lliure i el seu esforç desinteressat a organitzar activitats a peu de carrer per conscienciar i recaptar diners.


Sempre n’havia estat vagament conscient d’això, però mai fins aquest any m’ho he arribat a plantejar en la seva justa mesura. I és que per primer cop he participat de manera activa a La Marató. La iniciativa va sorgir d’en Marcel Vilarós, i ben aviat tots els membres de Teatre Blanc i Negre vam engrescar-nos de seguida. La proposta era ben simple: fer dos monòlegs creuats entorn a la donació d’òrgans, per tal d’aportar el nostre granet de sorra i que la gent s’animés a trepitjar el teatre per una bona causa.

Ara, amb la distància que dóna el pas del temps, crec que va ser un encert total, per molts motius. El principal, la sensació de la feina ben feta i la satisfacció d’haver col·laborat a la conscienciació del problema (diners recaptats apart), però ni molt menys l’únic. Una nova vida quedarà en la memòria de Teatre Blanc i Negre com la primera vegada en que tots els membres de l’equip actual van treballat plegats. Com ja vaig comentar en la meva primera entrada, la meva arribada a la companyia és molt recent: la preparació d’Una nova vida va ser la prova per veure com empastava l’equip i les sensacions difícilment haurien pogut ser més positives. Des de la idea inicial al dia de la funció, passant pels gèlids assajos al teatre o la preparació i correcció dels textos tot va fluir de manera natural.

equip_MaratoTV32001
L’equip que va participar en aquesta iniciativa solidària
© – Plataforma Blanc i Negre
Pot semblar una tonteria, però quan no estàs acostumat a treballar en equip, trobar-te un equip humà tan ben avingut treballant en la mateixa direcció és reconfortant. Per últim, a nivell personal, Una nova vida ha significat la meva primera incursió en la creació d’un text teatral. Un canvi de registre i de procés creatiu brutal, un gir copernicà en la meva manera d’afrontar l’escriptura. Una oportunitat per aprendre coses noves i d’aportar allò que sé.Una nova forma de donar i rebre, de rebre i donar, que és, en definitiva, allò del que tracta la vida.

        Alberto Reche

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *