Menu
Diari d'historiador: El primer assaig

Diari d’historiador: El primer assaig

Si hi ha alguna cosa que he après al llarg dels anys és que la vida és una sorpresa contínua. La capacitat de sorprendre’s amb els petits detalls, amb les meravelles quotidianes, amb allò que Serrat anomenava aquellas pequeñas cosas, ens hauria d’acompanyar en el nostre dia a dia més elemental. Pot semblar una ingenuïtat vital, però la sensació que provoca saber que un no deixa mai d’aprendre és d’allò més reconfortant. Per això estic tant content de formar part de la Plataforma Cultural Blanc i Negre. Ha suposat un descobriment continu de noves experiències, a molts nivells. Crec que una bona manera de començar la meva participació en el bloc de la Plataforma és posar-vos algun exemple d’això que us dic. Així ens entendrem millor.

La meva formació com a historiador va ser el detonant de la meva integració amb Teatre Blanc i Negre aquest estiu. Des d’aquesta companyia, orientada com sabeu a fer teatre amb un rerefons divulgatiu, consideraven molt positivament la seguretat que un historiador podia aportar al projecte. A la vegada, a mi em va captivar la proposta i tot allò que podria aprendre.

asusordenes
Primers assajos d’El teló de pedra, amb Toni Figuera i Lluna Pindado
© – Plataforma Blanc i Negre

Han anat passant els mesos i després d’una petita experiència inicial per a la Marató de TV3, la màquina torna de nou a moure’s amb els primers assajos de la nostra nova obra: El teló de pedra. Per a mi, aquesta és una oportunitat de seguir en primera persona tot el procés de preparació d’una obra de teatre. Una ocasió d’endinsar-me en un món i en un àmbit creatiu ben diferents de la meva experiència, però amb els suficients punts en comú per poder aportar coses al grup.

I així, arribem al primer assaig. El meu, no el dels actors i el director, que ja portaven un bon grapat de dies en marxa. No era ni molt menys la meva primera aproximació al text, que ja havia tingut l’oportunitat de llegir, treballar i escoltar però tot d’una, la màgia del teatre va fer la seva aparició, gràcies a les aportacions d’en Lluís Elias, un artesà del teatre que col·labora en la direcció escènica del muntatge. A través de les seves indicacions, correccions i explicacions, les següents tres hores es van omplir de matisos, intencions i sensacions que havien estat subtilment amagades al text escrit.

fotolluis5
Lluís Elias, director escènic del muntatge.
© – Plataforma Blanc i Negre

Sobre això podríem començar un debat interesantíssim sobre la naturalesa dels diferents gèneres: un text teatral en si és al teatre el que una novel·la històrica és a la Història, quelcom semblant però a l’hora mancat d’allò que el fa únic. Una mica en la línia del que comentava Hayden White quan parlava del “contingut de la forma” en relació als textos: la forma que triem porta implícita uns mecanismes que aporten un contingut que li és propi. I precisament aquesta és una de les petites coses que vaig comprendre mentre observava com un text teatral escrit s’expandia i creixia en contingut a través de la seva plasmació al escenari. Una intenció, un objecte, una mirada, un canvi d’expressió, un matís a la veu o un gest ho canvien tot. Tot. Obren una munió de significats que no estaven verbalitzats; no feia falta. Estaven amagats a l’estructura del text, a la psicologia dels personatges, entre línies. Eren part del contingut de la forma; del Teatre en estat pur.        Alberto Reche

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *