Menu
Pàgines en blanc i Negre: Dia de la dona

Pàgines en blanc i Negre: Dia de la dona

Avui, dia de la dona, aprofitem per a compartir amb vosaltres un fragment del nostre proper espectacle, El teló de pedra, ambientada a finals del segle XIX:

8 de març – Dia de la dona
EVA:
La dona sempre és presonera,
presonera de les seves pròpies emocions.
Nosaltres sempre ens hem hagut de fer enrere,
perquè en el fons,
les dones som dèbils i mesquines.
Però quan et creus que finalment domines
la teva pròpia debilitat,
te n’adones que no és pas veritat,
i que mai no ho serà:
les dones sempre hem hagut de callar i aguantar,
callar i aguantar, callar i aguantar…
I mai no prendrem cap decisió?
Potser sí… O potser no, potser és millor
fer el que tothom espera
i que la dona sigui sempre presonera.
Sí, perquè és molt més senzill
fer que es dediqui al seu marit i al seu fill,
i deixar que la vida passi al seu voltant
fins que el seu passat s’acabi esborrant.
Perquè això mai no canviarà,
això és el que som, i ningún ho podrá evitar…
Fins a la fi dels temps l’home sempre serà fort,
i la dona estarà sempre a la seva sort.
¿Creieu que té raó, la nostra protagonista? ¿Què pensaria, si veiés la nostra societat d’avui dia?
Extret de El teló de pedra, de Marcel Vilarós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *