Menu
Curiositats històriques: La llei Godwin

Curiositats històriques: La llei Godwin

Vivim temps de comunicació ràpida, directa i immediata. En qüestió de segons, un twit pot donar la volta al món, i una notícia periodística o una entrada de blog ser comentada per desenes de persones.
I sovint, tant el text inicial com les seves respostes es fan en calent, amb tota la fermesa i vehemència estúpida que tots els humans tenim dins nostre. Massa habitualment, però, tot provant de defensar les nostres idees i creences, molts de nosaltres acabem creuant els límits de l’educació i la sensatesa. Internet és un invent recent, i sovint ens crema als dits.
Tot volem tenir raó i que ens ho reconeguin, però defensar-la de manera poc ètica fa que de seguida la perdem. I per a evitar-ho, internet ha generat un dels ginys discursius més curiosos del nostre temps: La llei de Godwin.

La llei Godwin penalitza l’ús de comparacions
relacionades amb el moviment nazi.
© – El país 

Es tracta, en realitat, d’un enunciat i no pas d’una llei, que va formular l’any 1990 l’internauta Mike Godwin, i afirma el següent:

“A mesura que una discussió online s’allarga, la probablilitat que aparegui una comparació en la que es mencioni a Hitler o els nazis tendeix a 1.”
L’aplicació pràctica d’aquest enunciat es remunta a usenet, un precursor a l’actual sistema de fòrums d’internet, on si algú inseria una comparació amb Hitler i/o els nazis, s’acordava que calia tancar la discussió i es donava per perdedor el punt de vista de qui havia establert la desafortunada comparació.
A primera vista, pot semblar una llei un pèl absurda, però dintre seu amaga una lògica discursiva i ètica prou important com per a prestar-li atenció. Tanta, que des de llavors, nombrosíssims llocs d’internet han aplicat en major o menor mesura la ‘Llei de Godwin’, i l’expressió ha arribat a entrar al conegudíssim Oxford English Dictionary.
El mateix Mike Godwin és un personatge interessant de seguir. Advocat de professió, ha treballat en un gran nombre d’iniciatives relacionades amb internet, com el center for Democracy and Technology o formant part del consell de la Fundació Wikimedia, coneguda per les seves iniciatives de divulgació del coneixement com Wikipedia, Wikinews o altres projectes similars.

Mike Godwin, un home amb moltes coses
a dir sobre el món digital
© – Lane Hartwell 
La llei de Godwin, gràcies a l’esforç de molts internautes per a difondre-la, dins la xarxa ha acabat assolint gairebé l’estatus d’estàndard discursiu, i no hi ha cap dubte que pot ser útil també la seva aplicació en la nostra vida diària.
Al cap i a la fi, sempre hem sabut que les comparacions són perilloses, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *